1.
comunicatorio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ria adj i f testimonial. Letras comunicatorias, lletres testimonials. [...]
|
2.
cotejo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 confrontació f, acarament. Cotejo de letras, confrontació de lletres. 2 comparació. [...]
|
3.
bachiller
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra m i f 1 batxiller -a. Bachiller en letras, batxiller en lletres. 2 fig i fam [charlatán] xerraire. 3 fig [sabiondo] saberut -uda, setciències, misser -a. [...]
|
4.
cifra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mat xifra. 2 [clave] xifra. En cifra, en xifra. 3 [monograma] xifra. 4 compendi m, resum m. 5 mús xifra. 6 barajar (o manejar) cifras utilitzar (o fer servir, o servir-se de, o recórrer a) xifres. [...]
|
5.
negociar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [tratar] negociar. Ayer negociaron los nuevos sueldos, ahir negociaren els nous sous. Negociar un tratado de paz, negociar un tractat de pau. 2 econ negociar. Negociar valores, letras de cambio, negociar valors, lletres de canvi. v intr 3 negociar, comerciar. Negociar con Francia, negociar [...]
|
6.
letra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lletra, tipus m. 7 heràld lema m. 8 fig i fam [astucia] lletra menuda. 9 pl ratlles, línies. Mandar unas letras, escriure (o fer) quatre ratlles. 10 pl lletres. Prefiere las letras a las ciencias, s'estima més les lletres que no les ciències. 11 a la letra (o al pie de la letra) a la lletra, al peu de la [...]
|
7.
facultad
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [poder, derecho] facultat. La ley le da la facultad de disponer libremente de todos sus bienes, la llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. 2 [en las universidades] facultat. La facultad de letras, la facultat de lletres. 3 [aptitud] facultat, aptitud. Tener [...]
|
8.
sitio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sitio de una ciudad, el setge d'una ciutat. 6 fig lloc. Ocupa un sitio eminente en las letras españolas, ocupa un lloc eminent en les lletres espanyoles. 7 amer granja f. 8 dejar a uno en el sitio fig [matar] deixar algú al seti. 9 en (o a) ningún sitio enlloc. 10 hacer sitio fer lloc. 11 ir de un sitio [...]
|
9.
mundo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
posar, o dur) al món. 11 echarse al mundo fig [una mujer] llançar-se a la mala vida. 12 el gran mundo fig [alta sociedad] el gran món. 13 el mundo literario el món literari (o de les lletres). 14 el nuevo mundo el nou món. 15 el viejo mundo el món antic. 16 en este mundo de Dios per aquests mons de Déu [...]
m 1 món. El mundo es un pañuelo, el món és un mocador. El origen del mundo, l'origen del món. 2 fig món, àmbit. El mundo de los animales, el món de les bèsties. Se han hecho un mundo aparte, s'han fet un món a part. 3 fig [experiencia] món. 4 fig món, abisme. Hay todo un mundo que los separa, hi ha tot un món que els separa. 5 [baúl] bagul, cofre. 6 bot [mundillo] aliguer, bola de neu f. 7 conocido por (o en) el mundo entero fig conegut de tothom (o arreu). 8 correr mundo fig córrer món, veure món. 9 desde que el mundo es mundo fig des que el món és món. 10 echar al mundo [parir] portar (o posar, o dur) al món. 11 echarse al mundo fig [una mujer] llançar-se a la mala vida. 12 el gran mundo fig [alta sociedad] el gran món. 13 el mundo literario el món literari (o de les lletres). 14 el nuevo mundo el nou món. 15 el viejo mundo el món antic. 16 en este mundo de Dios per aquests mons de Déu. 17 hundirse el mundo enfonsar-se (o ensorrar-se) el món, caure el món a sobre. 18 irse al otro mundo fig [morir] anar-se'n a l'altre món (o del món). 19 medio mundo mig món. 20 no es nada del otro mundo no és res de l'altre món. 21 no ser de este mundo fig no ésser d'aquest món. 22 ponerse el mundo por montera (o reírse del mundo) riure's del món, riure's del mort i del qui el vetlla. 23 prometer este mundo y el otro fig [prometer mucho] prometre el món i la bolla (o la lluna en un cove). 24 recorrer (o rodar) mundo fig rodar (o córrer) món, viatjar. 25 salir de este mundo fig [morir] anar-se'n d'aquest món (o del món). 26 tener mundo fig tenir món. 27 Tercer Mundo Tercer Món. 28 todo el mundo tothom. Por la calle todo el mundo lo saludaba, pel carrer tothom el saludava. 29 todo el mundo tot el món. Dieron la noticia por todo el mundo, donaren la notícia per tot el món. 30 traer al mundo fig portar al món, dur al món, posar al món. 31 valer un mundo fig valer més or que no pesa. 32 venir al mundo fig venir al món, arribar al món. 33 ver mundo fig veure món, viatjar. 34 vivir en otro mundo fig viure en un altre món. |
10.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
primera pedra. 36 señalar con piedra blanca fig [un día, un suceso] gravar amb lletres d'or. 37 tirar la piedra y esconder la mano fig tirar la pedra i amagar la mà. 38 tirar piedras a su tejado fig tirar-se pedres al seu terrat, tirar-se terra als ulls. [...]
|