Resultats de la cerca frase exacta: 177
|
61.
escurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per treure's alguna nosa, irritació, de la gola. escurar-se les dents Treure els fragments de menjar que s'han ficat entre dent i dent. escurar-se les orelles Treure'n el cerumen. escurar-se les ungles Treure la brutícia que s'ha posat entre pell i ungla. Buidar de menjar o de [...]
|
|
62.
tortuga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tortuga llaüt Tortuga de la família dels dermoquèlids, de pell dura i coriàcia, sense escuts cornis, amb el dors de color fosc amb taques clares (Dermochelys coriacea). tortuga mediterrània Tortuga de la família dels testudínids, de closca bombada, amb una doble ungla a [...]
|
|
63.
Verb caure en sentit pronominal: caure's o caure?, es cau o cau?
Font
Fitxes de l'Optimot
necessaris en determinats contextos. Per exemple, a la frase M'ha caigut l'ungla del dit gros el pronom em fa la funció de complement indirecte i és necessari: l'ungla del dit gros ha caigut a mi. En canvi, no és adequada l'oració Se m'ha caigut l'ungla del dit gros.
[...]
|
|
64.
blanc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanc de plom i de sulfat de bari. Part blanca d'alguns objectes. blanc de l'ull Part que envolta la còrnia transparent. blanc de l'ou Clara d'ou. blanc de l'ungla Àrea blanca semicircular a la base de cada ungla. Espai en blanc. Darrere cada nom deixa un blanc per a posar-hi l [...]
|
|
65.
capçal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, formen el bastiment d'una porta, d'una finestra, etc. Travesser de fusta que formant parella amb un altre van l'un al davant i l'altre al darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb què formen el bastiment de la caixa. Peça de fusta adaptada a l'ungla de l'àncora de cep [...]
|
|
66.
arrel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. L'arrel d'un cabell, d'una ungla. Les arrels d'un queixal. Hem d'extirpar les arrels d'aquest mal. Tallar el mal d'arrel. En mat., quantitat que multiplicada per ella mateixa un cert nombre de vegades dona com a producte un nombre prèviament [...]
arrel
|
|
67.
clavar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a cops de martell (un clau) dins un cos sòlid. Clavar un clau a la paret. clavar a algú un clau al cor Causar-li una gran aflicció. Introduir (un objecte punxegut) en un altre. Clavar una agulla a la roba. Clavar el punyal al pit. clavar l'ungla Acanar 2 [...]
|
|
68.
bec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de gas, bec d'incandescència, bec Bunsen. bec de lloro Punta de l'ungla d'una àncora o d'un ruixó. bec de ploma Extrem de la ploma d'escriure que estén la tinta damunt el suport de l'escriptura. bec de tallar [o bec de soldar] Bufador2 2. Extrem afuat d'un llum per on [...]
|
|
69.
carn
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
carn viva. carn viva La carn pròpiament dita. en carn i ossos Un mateix, realment present. entre carn i pell Sota mateix de la pell. ésser carn i ungla Dues persones, ésser inseparables, pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona. perdre les carns Aflaquir-se [...]
|
|
70.
pota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grosses i vistoses, purpúries, violàcies o blanques, amb els pètals estrets en una ungla llarga, i fruit en càpsula, de distribució tropical i conreat en parcs i en jardins. pota de vedell Sarriassa. pota d'ase Apagallums 4. pota de cavall Bolet del grup dels [...]
|
arrel
1 1 f. [LC] [BO] [AGF] Part inferior d'una planta vascular, generalment enfonsada a terra, que creix en sentit oposat a la tija, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i serveix primordialment per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients. Les arrels d'un arbre. Un arbre d'arrels pregones. Un arbre de molta arrel. Arrels comestibles. Arrels medicinals. Una pipa d'arrel de bruc.
1 2 f. [BO] Eix o ramificació que, associat amb altres, constitueix l'arrel o aparell radical d'una planta.
1 3 [LC] posar arrels Fixar-se en un lloc.
1 4 f. [LC] [MD] Porció d'un òrgan o d'una formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. L'arrel d'un cabell, d'una ungla. Les arrels d'un queixal.
1 5 f. [LC] per ext. Hem d'extirpar les arrels d'aquest mal. Tallar el mal d'arrel.
2 1 f. [LC] [MT] En mat., quantitat que multiplicada per ella mateixa un cert nombre de vegades dona com a producte un nombre prèviament donat.
2 2 [LC] [MT] arrel cúbica d'un nombre Nombre que elevat al cub iguala el dit nombre. 3 és l'arrel cúbica o terça de 27.
2 3 [MT] arrel quadrada d'un nombre Nombre que, multiplicat per ell mateix, dona un producte igual a aquell nombre. L'arrel quadrada o segona de 16 és 4, perquè 4 per 4 fan 16.
2 4 f. [LC] [MT] Valors que, substituïts per les incògnites d'una equació, la satisfan o la converteixen en una igualtat. L'arrel de l'equació 3x = 12 és 4. Una equació de segon grau té dues arrels.
3 f. [IN] [FL] [QU] Vèrtex en una representació gràfica en forma d'arbre que es caracteritza pel fet de no haver-hi cap aresta que s'hi adreci.
4 1 f. [LC] [FL] Morfema central i bàsic que resta d'un mot despullat de tots els afixos, tant dels flexius com dels derivatius.
4 2 f. [LC] [FL] Mot primitiu d'on deriven altres mots.