1.
marit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home casat respecte al seu cònjuge. Tenir un bon marit. Marit i muller. El seu marit és més jove que ella. Joan, que no em presentes el teu marit? marit còmode Marit que tolera l'adulteri del seu cònjuge. [...]
|
2.
marit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m marido. [...]
|
3.
marit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espòs. calçasseso bragasses, marit que es deixa governar per la dona. cabró, el marit que consent l'adulteri de la seva dona. marit còmodeo marit consentit, íd. cuguço marit cuguçós(ant.), marit enganyat per la muller. banyuto marit enganyat, íd. cornut, íd. cornell, íd. Manuel Franquesa [...]
|
4.
marit femení
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Dona que paga el preu de la núvia i que assumeix el rol social d'espòs. [...]
|
5.
maritalment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la manera d'un marit, com marit i muller. En Pere vivia maritalment amb la Maria. [...]
maritalment
adv. [LC] A la manera d'un marit, com marit i muller. En Pere vivia maritalment amb la Maria. |
6.
desmaridar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar, separar, (la muller) del marit. La muller, separar-se del marit. [...]
|
7.
desmaridada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense marit. [...]
|
8.
didot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit de la dida. [...]
|
9.
gendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit de la filla. [...]
|
10.
pubill
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit d'una pubilla. [...]
|