acabar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(->) realitzar-se 4 v. intr. Fer allò que hom deu, a què hom està obligat. formar(abs.). Ja formes, noi? fer bondat, es diu esp. dels infants. fer la farina blana, fer bondat obligat. 5 Finir, una durada determinada. vèncer. Avui venç el termini concedit. fer. D'aquell [...]

1 v. tr. terminar cloure(un compte, una sessió) finir definir finalitzar consumar(un crim, el matrimoni) perfer, acabar quelcom de manera que no hi falti res. ultimar enllestir tancar, donar fi a una activitat o a una sèrie de coses. Tancar una botiga. Tancar el curs. Tancar la marxa. doblegar [...]

petar(fam.) faltar(fig.). El dia que jo falti... passar a millor vida(en llenguatge religiós) finir els seus dies, morir de vell. colltrencar-seo trencar-se el coll, morir d'accident. matar-se, íd. rompre's el coll, íd. colltorçaro colltòrcer(intr. o pron.) collvinclar-se(fig.) tancar els ulls [...]