Resultats de la cerca frase exacta: 1.781
|
101.
abstersiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstergir. [...]
|
|
102.
delegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
diploedre [o diplòedre]
m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de vint-i-quatre cares trapezoidals de costats desiguals. 
|
|
103.
plutocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què el poder està en mans d'un grup social minoritari o reduït que l'exerceix prevalent-se del seu poder econòmic. [...]
|
|
104.
antidemoníac -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder contra el dimoni. [...]
|
|
105.
coagulatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de coagular. [...]
|
|
106.
desapoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el poder (a algú). [...]
|
|
107.
difractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix la difracció. Poder difractiu. [...]
|
|
108.
segregatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de segregar. [...]
|
|
109.
taumatúrgia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat o poder de fer miracles. [...]
|
|
110.
equipotencial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix poder, el mateix potencial. En què la funció potencial té un valor constant, s'aplica a una línia o a una superfície. [...]
|
diploedre [o diplòedre]
m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de vint-i-quatre cares trapezoidals de costats desiguals.
m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de vint-i-quatre cares trapezoidals de costats desiguals.