Resultats de la cerca bàsica: 188

Criteris lingüístics
151. FORMES DOBLES  [PDF, 96 kB]
Font Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
s'ha de llegir el text en veu alta, és preferible repetir el substantiu. Exemple el gerent o la gerent 3.1.2. Adjectius Quan fem servir denominacions dobles, en masculí i en femení, i apareixen a la frase altres paraules que hi han de concordar, com ara adjectius, no és necessari que també tinguin [...]
152. FORMES GENÈRIQUES  [PDF, 96 kB]
Font Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
utilitzar tant per substituir les formes concretes la degana o el degà com per designar el col·lectiu de persones que hi treballen. - No sempre es pot substituir jutge per jutjat perquè no són termes equivalents. Remarca En el cas d'alguns documents administratius, com ara les sol·licituds, s'han d'adreçar [...]
153. FORMES GENÈRIQUES  [PDF, 96 kB]
Font Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
2.4. LES PARAULES PERSONA I PART En general cal donar preferència als recursos que no comporten l'ús de formes dobles. Per exemple, podem recórrer a mots epicens com ara persona i part . Exemples La persona interessada pot emplenar la sol·licitud en el termini de quinze dies en comptes de L [...]
154. Noms referits a coses. Noms de productes  [PDF, 175 kB]
Font Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Catalunya, les dades que hi figuren han de ser en català, tal com disposa l'article 34 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Quan un topònim és tractat com un nom comú, es tradueix si té forma equivalent en la llengua d'arribada. En català: En castellà: un jabugo excel·lent un jabugo [...]
155. Noms referits a llocs. Topònims inclosos en noms d'entitats  [PDF, 175 kB]
Font Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
apareix en la designació completa, encara que tingui una forma tradicional adaptada a la llengua d'arribada. En canvi, sí que es tradueix quan el topònim s'usa sol com a designació incompleta del club esportiu. En català: En castellà: Unió Esportiva Lleida Unió Esportiva Lleida RCD Zaragoza RCD Zaragoza [...]
156. Noms referits a coses. Obres d'art i publicacions  [PDF, 175 kB]
Font Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
text, llevat que es vulgui referir expressament a una versió concreta de l'obra. 3.4.2. Obres musicals En general, no es tradueixen entre el català i el castellà els títols d'òperes i sarsueles, i es mantenen en la llengua originària, perquè hi ha tradició de no traduir-los (com tampoc no s'acostuma a [...]
157. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Noms de marques comercials i productes  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, tant si es tracta de varietats tradicionals o autòctones com si es tracta de varietats que tenen un origen forà, s'escriuen amb minúscules. Exemples: golden, reineta, royal gala, fuji? (varietats de poma) moscatell, chardonnay? (varietats de raïm) bomba, basmati, sénia? (varietats d'arròs) de pera, de [...]
158. Noms referits a llocs. Consideracions legals  [PDF, 175 kB]
Font Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
desenvolupament normatiu molt ampli i alhora molt complex. Així, els topònims poden ser analitzats com a elements amb valor cultural; també ho poden ser des d'un punt de vista polític, en la mesura que són els noms oficials d'un lloc, i a la vegada poden tenir un interès purament utilitari com el que es deriva de [...]
159. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Noms de sistemes, xarxes i inventaris regulats  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sistemes, xarxes i espais Els sistemes, entesos com a conjunts les parts dels quals estan coordinades segons una llei i amb un objectiu concret, i les xarxes, enteses com a conjunt de coses o de persones entrellaçades entre elles, s'escriuen amb minúscula. Exemples: sistema nerviós sistema solar [...]
160. Documentació administrativa. El contracte i el conveni. Definició  [PDF, 734 kB]
Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, organismes o persones per dur a terme un objectiu d'interès comú. Tot i que els termes conveni i contracte no són exactament sinònims, la pràctica habi- tual els usa indistintament per al mateix tipus de document. De fet, però, l'Administra- ció aplica el terme contracte als contractes administratius com són [...]
Pàgines  16 / 19 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>