1 m. [LC] Corda, corretja, cadena, peça rígida de fusta o de metall, etc., sotmesa a una tracció que serveix per a estirar o per a evitar la separació de dues coses que tendeixen a separar-se. Els tirants d'un carruatge, d'una arada. Els tirants d'una bota. Els tirants d'un tabal. Els tirants d'una armadura, d'un cavall. 2 1 m. [IMI] Ansa o anella de tela forta o de cuir que, cosida a la part superior i posterior d'una sabata alta o d'una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment. 2 2 m. [LC] Tira d'una peça de vestir que passa per damunt de les espatlles i serveix per a sostenir-la. Els tirants d'un vestit, d'una samarreta. 3 m. [IT] Biela del teler mecànic que, formant parell amb una altra, transmet el moviment dels colzets de l'arbre superior als muntants que sostenen les taules. 4 1 m. [AQ] Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tendeixen a desplomar-se. 4 2 m. [AQ] Peça horitzontal d'una armadura de coberta que uneix els extrems inferiors de les dues bigues inclinades que segueixen el pendent de la coberta.
