1.
cap 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior del cos humà separada del tronc pel coll. Tenir el cap gros, petit, ample, estret, llargarut. Girar el cap endarrere. Treure el cap per la finestra. L'han ferit al cap. Li van obrir, badar, el cap d'un cop de pedra. Vaig pegar un cop de cap a la paret. Topar de cap [...]
|
2.
cap 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una oració negativa, ni un. No té cap germà: és fill únic. Quan m'ha demanat taronges, ja no en tenia cap. Cap d'ells no ho ha entès. Ha de treballar sense cap eina. —Te n'ha donat alguna prova? —Cap, ni una. En una oració [...]
|
3.
cap 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quan precedeix un adverbi, sol, o en altres casos en combinació amb a, expressa relacions que denoten: Direcció a. Vine cap aquí. Ves cap allà. Cap amunt. Cap avall. Cap a la dreta. Cap a l'esquerra. Me'n vaig cap a casa, que tinc tard. Au, cap a estudi, que [...]
|
4.
capitombar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure de cap. Caure o llançar-se de cap, fer tomballons. [...]
|
5.
ningun -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap². [...]
|
6.
esquila
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. cap¹. [...]
|
7.
revolut -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., enrotllat cap enfora o cap avall. Amb els marges enrotllats cap avall. Fulla revoluta. [...]
|
8.
escabotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la cabota, un cap, una part, (a una cosa). Perdre la cabota, el cap, una part. Ves amb compte que el clau no s'escaboti. [...]
|
9.
torba 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torbament. torba de cap Rodament de cap. [...]
|
10.
últim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrer. a l'últim Per fi, al capdavall. al cap i a l'últim V. cap¹. [...]
últim -a
|