11.
médico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
família. 6 médico espiritual pare (o director) espiritual, confessor. 7 médico forense metge forense, forense. f 8 → médica [...]
|
12.
batuta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mús [de un director de orquesta] batuta. 2 llevar la batuta [de una orquesta] dirigir l'orquestra. 3 llevar la batuta [dirigir un asunto] portar la bandera, tenir el timó (o les regnes), menar la dansa. [...]
|
13.
jefe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 cap, capitost. 2 [de una empresa industrial o comercial] cap, director. 3 en cap. Director jefe, director en cap. 4 [de un grupo] capdavanter, capdanser, capitost, cap de colla. 5 fam [el que manda] patró, manaire, capità manaies, el qui talla el bacallà. 6 fam [en un establecimiento] mestre [...]
|
14.
antiguo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-gua adj 1 [de la antigüedad] antic -iga. 2 [viejo] antic -iga, vell -a. Una antigua costumbre, un antic costum. 3 [cesado] ex-. Es el antiguo director, és l'exdirector. 4 [pasado de moda] antic -iga. Un sistema antiguo, un sistema antic. 5 a la antigua (o a lo antiguo) a l'antiga. 6 de antiguo d [...]
|
15.
entender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dr entendre, conèixer. Entender de un caso, entendre d'un cas. v pron 12 entendre's. Entenderse con la mirada, entendre's amb la mirada. 13 entendre's. Se entiende con sus hermanos, s'entén amb els seus germans. 14 [entrar en contacto] entendre's. Se entendió con el director, es va entendre amb el [...]
|
16.
mismo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mismo el director, hi assistí el director i tot. 9 del mismo modo [de la misma manera] de la mateixa manera. 10 del mismo modo [también] igualment, peti qui peti, caigui qui caigui. 11 en el mismo... a ... mateixPodemos jugar en el mismo suelo, podem jugar al terra mateix. 12 en sí mismo en si (o ell [...]
|
17.
papel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 paper. Papel blanco, paper blanc. 2 [escrito] paper. 3 [pedazo] paper. ¿Tienes un papel para envolver esto?, tens un paper per a embolicar això?4 teatr paper. 5 fig paper. Hacer el papel de director, fer el paper de director. 6 econ [dinero] bitllets pl. Cien euros en papel y diez en metálico [...]
|
18.
padre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
crist [párroco] rector. 15 padre de familia pare de família. 16 padre de la Iglesia crist pare de l'Església, pare. 17 padre de la patria hist pare de la pàtria. 18 padre espiritual crist pare (o director) espiritual. 19 Padre Eterno crist Pare (o Déu Pare, o Pare etern). 20 padre nuestro crist [...]
|
19.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
demà. 12 [en calidad de] com a. Me han contratado para director, m'han contractat com a director. 13 para colmo (o postre, o remate, etc) a més a més, a sobre, per més sarcasme. 14 para con envers. Injusto para con sus súbditos, injust envers els seus súbdits. 15 para lo que per al que, per a la cosa [...]
prep 1 [delante de palabra que no sea infinitivo] [finalidad, destino o utilidad] per a. Esto es para ti, això és per a tu. Comida para toda la semana, menjar per a tota la setmana. Para hoy, per a avui. Trae agua para el perro, porta aigua per al gos. 2 [delante de infinitivo] [cuando expresa finalidad, motivo de una acción voluntaria] per. Trabaja para ganarse la vida, treballa per guanyar-se la vida. Voy a Zaragoza para visitar a los parientes, vaig a Saragossa per visitar els parents. 3 [cuando la acción no se ha realizado aún] per. Una habitación para pintar, una habitació per pintar. Unos zapatos para poner medias suelas, unes sabates per posar mitges soles. 4 [cuando indica destino u objeto de una cosa y el verbo principal no es de acción voluntaria] per a. Lo necesito para trabajar mejor, ho necessito per a treballar millor. Es bueno para perder peso, és bo per a perdre pes. No hay vino para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir el permís de sortir. 7 [hacia] cap a. Corrió para mí, para la pared, va córrer cap a mi, cap a la paret. Vamos para casa, para Barcelona, anem cap a casa, cap a Barcelona. 8 [por lo que toca] per. Es alto para la edad que tiene, és alt per l'edat que té. Hace mucho frío para esta época del año, fa molt de fred per l'època de l'any que som. 9 [falta de tiempo] per a. Faltan ocho días para Navidad, falten vuit dies per a Nadal. 10 [en ocasión de] per. Vendremos para Navidades, vindrem per Nadal. 11 [tiempo aproximado en el futuro] per a. Se lo han encargado para mañana, li ho han encarregat per a demà. 12 [en calidad de] com a. Me han contratado para director, m'han contractat com a director. 13 para colmo (o postre, o remate, etc) a més a més, a sobre, per més sarcasme. 14 para con envers. Injusto para con sus súbditos, injust envers els seus súbdits. 15 para lo que per al que, per a la cosa que, per a allò que. Para lo que sirve..., per al que serveix... 16 para lo que [en comparación de] comparat amb el que (o amb allò que). Todavía le pagan demasiado para lo que trabaja, encara li paguen massa comparat amb el que treballa. 17 para mí [a mi parecer] per a (o per) mi. 18 para que perquè, per tal que, a fi (o a fi i efecte) que. Lo dije para que se enterara, ho vaig dir perquè se n'assabentés. 19 ¿para qué? [para qué cosa] per a què? ¿Para qué te servirá esto?, per a què et servirà això? 20 ¿para qué? [por qué causa] per què? ¿Para qué te has molestado?, per què t'hi has amoïnat? 21 que para qué que déu-n'hi-do (o déu-n'hi-doret). Es un gandul que para qué, és un gandul que déu-n'hi-do. |
20.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
d'algú o d'alguna cosa. Poner los puntos a la hija del director, anar darrere la filla del director. 43 poner los puntos sobre las íes fig i fam posar els punts sobre les is. 44 poner punto final a fig i fam fer creu i ratlla. 45 por puntos [en boxeo] per punts. Ganar, perder por puntos, guanyar [...]
|