FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a l'acció de la gravetat, penjar lliurement. Els cabells li queien sobre les espatlles, sobre el front. Deixar caure els braços. Deixar caure les seves mirades sobre algú. Un embolcall aplicat a una part del cos, a una cosa qualsevol, abaixar-se al llarg d'aquesta. Li cauen les [...]
Cos no visible de l'ésser humà que té associats els aspectes energètics, emocionals i psíquics, representat per l'embolcall fet de prana, l'embolcall fet de ment i l'embolcall fet de coneixement discernidor. [...]
Família de virus amb RNA monocatenari, de simetria icosaèdrica i forma esfèrica, amb un diàmetre de 80 a 100 nm, amb embolcall, la replicació dels quals inclou una etapa de transcripció inversa. [...]
Estadi de la mitosi en què l'embolcall nuclear es desintegra, els centríols s'encaminen cap als pols del fus acromàtic, i els cromosomes, cap a l'equador del fus acromàtic. [...]
Cos no visible de l'ésser humà que en constitueix l'essència, que és l'origen del cos físic i el cos subtil i que està representat per l'embolcall fet de felicitat. [...]
Qualsevol de les protuberàncies proteiques de l'embolcall víric que tenen la funció de reconèixer determinades estructures de la membrana cel·lular per tal de facilitar l'entrada del virus a les cèl·lules susceptibles d'infecció. [...]
Cos visible de l'ésser humà, constituït d'espai, aire, foc, aigua i terra, i sotmès a naixement, subsistència, creixement, maduresa, decadència i mort, que fa de vehicle del cos subtil i el cos causal i està representat per l'embolcall fet de carn. [...]
