Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.442
|
91.
Bo i + gerundi: bo i passejant
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:
Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.
N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.
Una altra manera de [...]
|
|
92.
tot i això o tot i així?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
|
|
93.
Ús de les preposicions 'davant', 'darrere' / Ús dels adverbis 'davant', 'darrere'
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots davant i darrere, seguits opcionalment de la preposició de, poden funcionar com a preposicions i introduir un complement. Per exemple:
Van quedar davant (de) la catedral.
Darrere (de) les muntanyes hi ha el poble.
Aquestes preposicions també poden anar introduïdes per la preposició a [...]
|
|
94.
Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
|
|
95.
Carnaval o Carnestoltes? / els Carnavals o el Carnaval? / Majúscules i minúscules de Carnaval i Carnestoltes
Font
Fitxes de l'Optimot
Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.
La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:
Els Carnavals [...]
|
|
96.
Majúscules i minúscules en ajuts, beques i fons de suport econòmic
Font
Fitxes de l'Optimot
d'acció social
En canvi, les denominacions de fons de suport econòmic singulars van amb majúscula inicial en tots els elements (excepte els articles i les preposicions). Per exemple:
Fons Pitiús de Cooperació
Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar
Fons Europeu de Desenvolupament Regional [...]
|
|
97.
Pronoms me, te, se, ne, mos i vos / Ús de les formes pronominals plenes
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
|
|
98.
Tot i + gerundi: tot i volent
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
|
|
99.
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Font
Fitxes de l'Optimot
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
|
|
100.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del País Basc
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de [...]
|
