FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fuig [o fugi, o fugiu] Forma d'imperatiu adreçada a algú amb què hom expressa el rebuig o el menyspreu pel que acaba de dir. Enveja? Au, fuig: enveja, jo, d'aquell pobre desgraciat? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius (símbol, Au; nombre atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d'or. Una barra, un full, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
impaciència, enuig, preocupació, sorpresa, etc., o per a introduir un matís conciliador. Au, afanya't, que no tenim tot el dia, dona! Però, dona, m'ho hauries pogut dir abans! No, dona, no!, no és com tu dius. Dona, no t'enfadis. Llevadora 2. dona d'aigua Fada que habita en fonts, en [...]
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Austràlia. El codi ISO que representa aquest país és AU. [...]
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sortir així; au, renta't la cara i passa't la pinta. Deixar córrer, dissimular. Això t'ho passo; però no tornis mai més a fer una cosa semblant. Te n'he passades moltes; però, si me'n fas una altra, no te la perdonaré. Empassar-se 3. La fruita, el peix, etc [...]
exemple:
Lídia?
Lia, fes-nos cas.
Au, Jofre
Senyores i senyors, benvinguts!
Tu i tu, veniu!
També admeten certs adjectius i participis com a modificadors, com ara benvolgut, distingit o estimat. Per exemple:
Benvolguts col·legues, ho hem aconseguit.
Estimada família, tenim novetats!
[...]
En els diftongs decreixents la segona vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semivocals. Els diftongs decreixents són:
ai: ai-re, mai
ei: rei-na, re-mei
ii: mus-tii, no-vii
oi: boi-na, noi
ui: a-vui, cui-na
au: blau, cau-re
eu: creu-re, peu
iu: ca-ga-niu, ciu-tat [...]
convé.
Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals amb la vocal realitzada com a u.
En valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una o en l'infinitiu:
M'agradaria vore esta pel·lícula.
En alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el [...]
