FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una cabota de ferro o d'acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus, batre metalls, etc. El mànec del martell. Un cop de martell. estar entre l'enclusa i el martell V. enclusa. Màquina destinada a batre, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça superior de l'antena d'una embarcació, que queda a popa. Part prima, o terminada en una bola o en altra forma, del ferro d'un martell, oposada a la cabota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Eines de fuster, de manyà. Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom necessita. haver de menester Necessitar. Demana'm tot el que hagis de menester. ésser (o fer) menester Caldre 1. Agafa tot el que et sigui menester. No és menester que vingueu. Et torno el martell, ja no em fa menester. [...]