Resultats de la cerca frase exacta: 19
|
1.
espigar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els cereals, treure espiga. Els blats ja espiguen. Una planta, una persona, fer la creixença. Les criatures en aquesta edat tot d'una s'espiguen. Les cols i altres hortalisses, allargar-se del caluix quan són prop de treure llavor. Fer punta, aprimar (el cap d'un objecte) formant-li l'esp [...]
esclatar
|
|
2.
espigar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com jugar.
[...]
|
|
3.
espigar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
4.
espigar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 agr espigolar. 2 fig [en libros] espigolar. 3 tecnol espigar. v intr 4 [plantas] espigar, espiguejar. 5 fig espigolar. v pron 6 [personas] espigar-se, engrandir-se, créixer intr, pujar intr. 7 [las hortalizas] espigar-se. [...]
|
|
5.
espigar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 agr [les plantes] espigar, echar espigas. v pron 2 agr [una planta] espigarse. 3 fig [una persona] espigarse, estirarse, crecer intr. [...]
|
|
6.
espigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espiguejar. El blat ja espigueja. 2 (espigar-sepron.) créixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
espiguejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espigar. [...]
|
|
8.
espigueig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'espigar o d'espigar-se. [...]
|
|
9.
espigueig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [acció d'espigar] espigueo. [...]
|
|
10.
respigar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr p fr [espigar] espigolar. [...]
|
esclatar
1 1 v. intr. [LC] Rebentar, rompre's, amb soroll i projecció de fragments. Una bomba que esclata. La bombarda esclatà en assajar-la. Tant inflaren el bot, que esclatà.
1 2 v. intr. [LC] Una tempesta, desencadenar-se, descarregar. Quan va esclatar la tempesta, ja érem tots a sopluig.
2 1 v. intr. [LC] Manifestar-se sobtosament. Els aplaudiments, els crits d'entusiasme, esclataren arreu. Va esclatar una riallada general. Va esclatar la revolta. Llavors la seva còlera esclatà.
2 2 v. intr. [LC] per ext. Esclatar algú en improperis, en insults. No em vaig poder aguantar més: vaig esclatar. Esclatar de riure.
2 3 [LC] esclatar a riure (o a plorar, etc.) Esclafir a riure.
3 v. intr. [LC] esclatar una flor Obrir-se.