Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

bastar

v. intr. [LC] Ésser suficient, haver-n'hi prou. No és pobre aquell a qui basta poca cosa. No basta que ell ho digui.
intr. pron. [LC] No tenir necessitat dels altres. Bastar-se a si mateix, bastar-se tot sol.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions