FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
miserable, digne de compassió algú. No poden sinó contar misèries, pobra gent! Les misèries de la vida. Cosa de poc valor, menyspreable. Quantitat petita i insuficient d'una cosa. Tan ric i ens va donar una misèria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Mesquí, insuficient. Un guany magre. La renda és molt magra. passar-la magra [o passar-les magres] Passar misèria, necessitat. En tip., que és més estret que el tipus de lletra rodó d'un alfabet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trista. Fer un temps trist. Un carrer trist. Passat, fet, amb tristesa. Va ésser un dia trist per a nosaltres. Quina vida més trista que passem! Deplorable . Van tenir una fi ben trista. Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-los. Anteposat al substantiu, insuficient [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De poca llargària, de llargària insuficient, menor que la normal. Tenir els braços curts, les cames curtes, portar els cabells curts. Tenir una cama més curta que l'altra. Aquest jaqué té les mànigues curtes. Amb aquesta escala no hi arribaràs: és curta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acabar (una línia d'un vers) a la ratlla precedent o a la següent quan la justificació resulta insuficient. Proveir (una pel·lícula) de banda sonora. Proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua. Volen doblar aquesta pel·lícula al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sublimat a la pressió atmosfèrica i és emprat com a refrigerant. Interferència que apareix a la pantalla d'un televisor o d'un radar, semblant a una tempesta de neu, causada per paràsits, per un senyal insuficient o per senyals de soroll produïts en el mateix receptor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa per a un fi. Compteu amb el nostre ajut. Compto amb vós per anar a París. Comptar amb l'esdevenidor. Compto que vindrà. —M'ajudaràs amb els deures? —Ja hi pots comptar! Disposar 4 2. Comptar amb un capital insuficient per a emprendre un negoci. Tenir en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és insuficient. Oficials de reserva. Passar un militar a la reserva. Conjunt de combatents situats darrere la línia de foc disposats a reforçar les parts amenaçades en una batalla. Cos, tropes, de reserva. En alguns països colonitzats, territori reservat als aborígens, [...]
persones.
El local va rebre una multa per superar l'aforament permès.
Altres termes amb un significat similar són cabuda i capacitat. Aquestes formes es poden utilitzar amb un sentit més ampli i poden aparèixer en contextos diversos. Per exemple:
La sala té una cabuda insuficient per celebrar-hi l'acte [...]
ha un quantificador, com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, un adjectiu com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres. Per exemple:
Per a la feinada que tinc, el dissabte resultarà insuficient.
No hi ha prou salsa per als calçots que hem fet.
És un gran plaer per a mi [...]
