1.
acord
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió, entre dues o més persones, que resulta d'una manera comuna de sentir, de pensar, d'obrar. Viuen tots en perfecte acord. El bon acord entre parents. Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Les dues parts no pogueren venir a un acord. L'acord de les [...]
|
2.
mancomunadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'acord, units, a un fi. [...]
|
3.
preacord
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord previ a l'acord definitiu. [...]
|
4.
consens
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord, assentiment comú. Cercar el consens entre els parlamentaris. [...]
|
5.
convinença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat. El mateix acord conclòs. [...]
|
6.
desacordadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense acord. [...]
|
7.
tractador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tracta un assumpte en controvèrsia a fi d'arribar a una conclusió, a un acord, etc. A les corts catalanes, encarregat d'arribar a un acord entre el rei i els braços. [...]
|
8.
tractació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de tractar un assumpte en controvèrsia, a fi d'arribar a una conclusió, a un acord, etc. [...]
|
9.
concordadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De comú acord. [...]
|
10.
desacord
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancança d'acord, el fet de no estar d'acord. Haver-hi desacord entre els jutges. Els jutges estan en desacord. Viure en desacord. Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta. [...]
|