FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Salt, especialment el que es fa encreuant diferents cops els peus quan són enlaire. Salt en què el cavall dona un parell de guitzes quan és enlaire. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyit o embolicat amb una faixa. En heràld., que té el camper cobert de faixes, alternant un metall i un color i en nombre parell. Escut faixat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és extremament deixat en el vestir, que va sempre mal engiponat. Mai no havia vist un home tan xarxó. Quin parell de xarxones, les seves filles! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el camper cobert de verguetes alternativament d'un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit, s'aplica a un escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, mostrar la seva blavor, tirar a blau. Omplir de cops (algú) que li produeixin blaus. En la baralla, un parell de ganàpies l'havien blavejat, pobre xicot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de deixar-se mútuament els animals de càrrega o de treball els pagesos que només en tenen un, a fi de formar el parell necessari per a les feines agrícoles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'insectes, de cos llarg i aplatat, amb un parell de pinces a l'extrem distal del cos i amb les antenes llargues, que comprèn el papaorelles. Individu d'aquest ordre. [...]
