101.
0 CRITERI mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.. Els motius de [...]
|
102.
esperanto
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
impregnats de la llengua materna dels parlants primerencs d'esperanto, sobretot del rus, el polonès, l'alemany i el francès.L'esperanto de seguida va guanyar adeptes, primer a l'imperi rus i l'Europa de l'Est, i després a l'Europa occidental, Amèrica, la Xina i el Japó. [...]
|
103.
PAL
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Sistema alemany de televisió en color desenvolupat en els laboratoris Telefunken pel Dr. Walter Bruch, a la ciutat alemanya de Hannover l'any 1964. Va sorgir amb la idea de reduir els problemes en la presentació del color del sistema americà NTSC quant als errors de fase diferencial. Es pot [...]
|
104.
anglès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Dinamarca. Aquest origen geogràfic explica les semblances que encara avui hi ha entre el frisó, el baix alemany i l'anglès. Els primers textos anglesos conservats daten de cap a l'any 700.El fet que l'anglès s'utilitzi actualment a tots cinc continents i que hagi estat durant els darrers segles la llengua [...]
|
105.
estonià
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
publicat el 1535, escrit pel pastor alemany Simon Wanradt i traduït a l'estonià pel clergue Johan Koell.L'estonià consta de dos blocs dialectals, el meridional i el septentrional. La llengua estàndard es basa en la varietat central del bloc septentrional. La llengua es va establir definitivament durant el [...]
|
106.
televisió analògica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
antigues colònies franceses a l'Àfrica) i l'alemany ^PAL^, usat a la resta del món. [...]
|
107.
entender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v tr 1 entendre. Entender el problema, entendre el problema. Entender alemán, entendre alemany. No me has entendido, no m'has entès. 2 p fr [tener intención] entendre. Entiende darle su fortuna, entén donar-li la seva fortuna. 3 [exigir] exigir. Entiendo que se me [...]
|
108.
bancarrota
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fallida. Fer fallida. Estar en fallida. Declarar-se en fallida. abatiment, bancarrota fraudulenta. aixec, acció de fer bancarrota ocultant o alienant els seus béns per no pagar els creditors. concurs de creditors, declaració legal de bancarrota. crac (de l'alemany Krach). Llavors del crac del [...]
|
109.
perro 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
falder (o de falda). 22 perro de presa gos de presa. 23 perro de Terranova terranova. 24 perro dogo gran danès, dog alemany. 25 perro faldero gos falder (o de falda), gos peter, petaner. 26 perro foxterrier fox-terrier. 27 perro galgo gos llebrer. 28 perro ladrador poco mordedor gos que lladra no mossega [...]
m 1 zool [Canis familiaris] gos, ca. 2 fig [malvado] brètol, miserable, bergant. 3 andar como perros y gatos estar com gat i gos. 4 a otro perro con ese hueso fig que no em mamo el dit, demà m'afaitaràs. 5 a perro flaco todo son pulgas (o todo se le vuelven pulgas) ase magre, ple de mosques (o de nafres), caldera vella, bony o forat. 6 a perro viejo no hay tus tus a gat vell no li diguis moixina. 7 atar los perros con longaniza fig lligar els gossos amb llonganisses. 8 dar perro a uno fig i p fr [dar un plantón] fer esperar estona, fer florir, deixar plantat. 9 de perros fig i fam [muy malo] horrorós, horrible, espantós. 10 de perros fig i fam [humor] de futris. Está de un humor de perros, està de futris. 11 echar a perros fig i fam perdre el temps. 12 marcharse como un perro con cencerro (o salir a espeta perros) fam i p fr marxar amb la cua entre cames. 13 morir como un perro fig [solo] morir com un gos. 14 muerto el perro se acabóla rabia morta la cuca mort el verí. 15 perro alano alà. 16 perro buldog buldog. 17 perro caliente fam → perrito 18 perro de aguas gos d'aigua. 19 perro de ayuda gos ensinistrat. 20 perro de lanas [de aguas] gos d'aigua. 21 perro de lanas [faldero] gos falder (o de falda). 22 perro de presa gos de presa. 23 perro de Terranova terranova. 24 perro dogo gran danès, dog alemany. 25 perro faldero gos falder (o de falda), gos peter, petaner. 26 perro foxterrier fox-terrier. 27 perro galgo gos llebrer. 28 perro ladrador poco mordedor gos que lladra no mossega. 29 perro lazarillo gos pigall. 30 perro lebrel gos llebrer. 31 perro marino ict [cazón] caçó, pegorella. 32 perro mastín mastí. 33 perro pachón gos perdiguer. 34 perro pequinés pequinès. 35 perro perdiguero gos perdiguer. 36 perro podenco gos coniller, coniller. 37 perro raposero [zorrero] gos guineuer. 38 perro sabueso [sabueso] gos coniller (o coniller). 39 perro viejo fig [persona experimentada] gat vell. 40 perro zorrero [raposero] gos guineuer. 41 tratar como a un perro [a alguien] tractar (o tenir) com un gos. |
110.
estudiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aprendre. El meu fill aprèn l'alemany. investigar instruir-se sobre(una cosa) fer els (seus) estudis(en un establiment, en una ciutat) seguir uns estudis (o una carrera) considerar. Primer de tot, heu de considerar bé tots els detalls. fer recerques sobre(una cosa) especular, fer estudis [...]
|