FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca, clapa blanca o blanquinosa, especialment en el cabell. Allò que es veu blanquejar al lluny. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu. El blancall d'una onada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de licitar; l'efecte. licitació al més-dient Sistema de licitació pública en una subhasta, feta de viva veu, consistent a adjudicar una cosa a qui n'ofereix el preu més avantatjós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trastorn de la parla consistent en l'alteració del timbre de veu, produït per un mal funcionament del vel del paladar o per una manca de comunicació entre les cavitats nasal i bucal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estil musical en què predomina la veu, sorgit de la fusió de la música popular negra i d'elements extrets del folklore blanc americà. Dansa executada sobre un ritme de jazz a quatre temps. [...]
