Les expressions així que, de seguida que, tan bon punt, entre d'altres, s'usen amb el sentit de 'quan', 'així que'. Per exemple:
Així que s'acabi el curs, obtindreu el certificat.
Tan bon punt t'arribi el correu, fes-m'ho saber.
La locució a la que també s'utilitza amb aquest sentit, però només [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
com era fa vint anys.
També s'accepta la preposició a (diferent a, distint a). Per exemple:
La meva tassa és diferent a la teva.
Té una manera d'actuar molt distinta a la del seu germà
Aquest barri és molt diferent a com era fa vint anys.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d [...]
En català es poden fer servir les locucions pel que fa a, respecte a, quant a, a propòsit de, entre altres, per acotar el tema sobre el qual es parla. Per exemple:
Tinc la consciència tranquil·la pel que fa a aquest punt.
A propòsit d'aquesta qüestió, no hi farem cap observació.
Pel que fa a mi [...]
Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexió entre dos termes. Per exemple:
La consciència que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versió anterior [...]
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
El grup rr s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot carro se separa car-ro i no ca-rro.
[...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
per ingressar en compte L'expressió per ingressar en compte es fa servir habitualment a l'anvers del xec barrat, que és el que travessen dues ratlles paral·leles obliqües i que només pot ser cobrat si és ingressat en un compte bancari.
Com veiem, en aquesta construcció no es fa servir l'article [...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.