Resultats de la cerca frase exacta: 578
|
81.
garbinejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de garbí. Un vent, tendir a venir del sud-oest. Feia un migjorn que garbinejava. Una alineació d'embarcacions, passar no ben bé per un dels punts presos com a senyals, sinó decantant un poc cap a garbí o ponent. [...]
|
|
82.
llevantejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de llevant. Un vent, tendir a venir de l'est. Navegar en direcció a llevant. Una alineació d'embarcacions, passar no ben bé per un dels punts presos com a senyals sinó decantant un poc cap a llevant. [...]
|
|
83.
sempre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En tot o qualsevol temps, en tot el temps a venir, en tot el temps passat. Sempre van plegats. Fes-ho sempre així. Sempre ho hem fet així. ara i sempre V. ara². sempre més En tot el temps a venir. Sempre més se'n doldrà. En tot cas. Pot haver tingut grans [...]
|
|
84.
atreure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent. [...]
|
|
85.
dignar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir. [...]
|
|
86.
riba 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vora del mar, d'un riu. Anaren a la riba i veieren venir una nau. Els carregadors de la riba, del moll. De riba a riba d'un riu. riba mar A la riba del mar. Marge 1 . Cinglera 1 . [...]
|
|
87.
tomb
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, afer, etc. Això pren un tomb que no m'agrada. Donar un altre tomb a la frase. venir a tomb Venir a propòsit. No ve a tomb, ara, retreure aquestes coses. Passejada curta tornant al punt de partida. Cada vespre sortim a fer un tomb. [...]
|
|
88.
recordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representar-se en la ment (alguna cosa passada). Recordar algú els anys de la seva infantesa. Recordar un fet, una data. Fer venir a la memòria, fer present. Li he hagut de recordar que ens ho havia promès. Recorda-li que demà ha de venir. Aquesta plana recorda l'Empordà. [...]
riba1
|
|
89.
trescar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Les abelles, anar i venir del rusc a les plantes que els forneixen l'aliment. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia res, però allà ja el fan trescar! [...]
|
|
90.
acabament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
|
riba1
1 1 f. [LC] Vora del mar, d'un riu. Anaren a la riba i veieren venir una nau. Els carregadors de la riba, del moll. De riba a riba d'un riu.
1 2 [LC] riba mar A la riba del mar.
2 1 f. [LC] Marge 1 .
2 2 f. [LC] Cinglera 1 .