1 soterrar sepultar (fig.) enterrar(->), colgar a terra. Va enterrar els diners robats. ensorrar, colgar a la sorra. clotar, colgar sota terra, en part, una redolta, que hom separa de la planta després d'haver arrelat. capficar, íd. murgonar, íd. capficar, íd. 2 [...]

capficar(v. intr.) Ant. Empopar. Cular o acular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 clotaro capficar, encorbar i colgar sota terra una branca a fi que arreli. murgonar, íd. (de cep). arbrar, plantar arbres. implantar, plantar una cosa en una altra, fer que arreli. 2 ficar, enfonsar, fixar. 3 enganxar. 4 posar. 5 abandonar. 6 pegar. Manuel Franquesa i [...]

, entrebancar-se pron. 6 mar capficar.  [...]

v intr 1 [balancear] capotejar, cabotejar, capcinejar. 2 [negar] capotejar. 3 [durmiéndose] cabotejar, becar, fer becaines, pesar figues. 4 [fútbol] donar un cop de cap. 5 [los caballos] capejar. 6 [los barcos] capficar. 7 [carruajes] capcinejar, balandrejar. 8 [inclinarse] decantar-se pron. v tr [...]

al fusell. entatxonar. Portava tota la roba entatxonada en un petit sac de mà. La gent s'entatxonà pels carrerons. capficar, ficar una cosa de cap en una altra. entaforaro enforatar enforinyar enfonyar ensofronyar incloure, posar una cosa dins una altra. engalavernar, ficar els [...]

) cabussar-seo capbussar-se, enfonsar-se de cap dins l'aigua. capficar(v. intr.), es diu esp. d'una nau que s'enfonsa de proa. emproar, íd. empopar, enfonsar-se, una nau, massa de la popa. cularo acular, íd. calar(v. intr.), enfonsar-se més o menys en l'aigua, una nau, segons el pes que porta. Ant. Surar [...]

de cabeza p fr [de memoria] de cor, de memòria. Aprender de cabeza, aprendre de cor. 62 de gran cabeza fig de molt talent. 63 echar de cabeza agr capficar, clotar, murgonar. 64 embotarse la cabeza tenir el cap espès (o carregat). 65 en cabeza al capdavant, al davant de, davant. 66 en cabeza amer amb [...]