Fer entrar de cap (una cosa) dins una altra. Encorbar i colgar sota terra (una branca) a fi que posi arrels. Una nau, enfonsar més o menys la proa o tenir-la més o menys enfonsada. Posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa. L'Anna decidí no capficar-se en l'estudi [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

 [...]

v tr 1 meter de cabeza. 2 agr [la vinya] acodar, amugronar, acodillar. v intr 3 [una nau] hocicar, cabecear, arfar. v pron 4 [posar-se consirós] ensimismarse, abstraerse. 5 [preocupar-se] preocuparse, inquietarse. No sé per què et capfiques per tan poca cosa, no sé por qué te preocupas por tan poca [...]

1 v. tr. ficar. 2 colgar. 3 v. intr. enfonsar-se. 4 (capficar-sepron.). Posar-se consirós, preocupar-se, greument. preocupar-se. enfundar-se. No t'hi enfundis, en això. emmigranyar-se obsessionar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Excés, prolixitat, redundància. S'expressa amb nimietat. Cosa petita, insignificant, que no ve a tomb. No t'has de capficar per aquestes nimietats. [...]

v tr 1 agr [la vid] capficar, murgonar, clotar. 2 [una tabla, etc] corbar, vinclar.  [...]

v tr 1 [apoyar] recolzar. 2 [doblar] colzar. 3 agr capficar, clotar, murgonar. v pron 4 recolzar-se.  [...]

v intr mar capficar.  [...]