1 filosop(ant.) metafísic pensador(->) sofista, en l'antiga Grècia, filòsof; avui, dit d'un que usa arguments sofístics. filosofastre, mal filòsof. pseudofilòsof, que pretén raonar com un filòsof, però que no ho fa. Cp. intel·lectual filosofia. 2 savi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 adj. Que pensa profundament. rumiador meditatiu discursiu, inclinat a discórrer. reflexiu contemplatiu 2 m. i f. Cp. filòsof, moralista: el qui profunditza sobre qüestions morals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 m. i f. filòsof. 2 adj. impassible, pacient, desapassionat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

positiu, dit de la persona que considera abans que tot allò que és pràctic o útil. positivista(filòsof) objectivista tocar de peus a terra, ésser molt realista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Ant. Illetrat. Inerudit. Indocte. 2 Fig. ésser una persona de seny (o assenyada) ésser un filòsof Ant. Insipient. Persona de poc seny. Desassenyat. Ésser més o menys savi: Saviejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Habilitat, destresa a fer certes coses, adquirida. ciència(en sentit ampli). La ciència de ben viure. tècnica. Aquest home posseeix la tècnica de la vida tranquil·la: és un veritable filòsof. 2 Manera de fer alguna cosa segons certes regles. mestria perícia 3 Sistema de preceptes i regles [...]