FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coneixença que s'adquireix per l'observació dels signes diagnòstics. Diagnòstic1. En hist. nat., descripció concisa d'una espècie o grup, la qual comprèn els caràcters distintius d'aquesta espècie o grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la història clínica d'un malalt que recull, d'ell mateix o d'altres persones, els antecedents familiars, fisiològics, patològics, etc., amb vista a la diagnosi. Tornada a la memòria de les idees dels objectes oblidats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'artificials o procedents de persones sanes, practicar un drenatge, extreure cossos estranys o formacions perilloses o efectuar una adequada diagnosi. En mat., regla que permet d'obtenir a partir de cada parell d'elements d'un mateix conjunt un altre element del conjunt. Les operacions aritmètiques. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pobres de la parròquia. Observació d'un malalt que ha anat al metge perquè aquest faci una diagnosi i apliqui el remei convenient. Acció d'anar a veure alguna cosa per informar-se del seu estat, inspeccionar-la, conèixer-la, etc. Una visita d'inspecció. La visita dels museus [...]