1.
pi
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [letra griega] pi. 2 mat pi. El número pi, el nombre pi. [...]
|
2.
aznacho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m bot [pino rodeno] pi roig (o melis). [...]
|
3.
aznallo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [aznacho] pi roig (o melis). 2 [gatuña] obriülls. [...]
|
4.
pincarrasca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f bot [Pinus halepensis] pi m blanc (o bord, o garriguenc). [...]
|
5.
pino 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Pinus sp] pi. 2 fig i poèt [embarcación grande] navili, nau f. 3 fig i poèt [pequeña] embarcació f. 4 pl fam tentines f. Hacer pinos, fer tentines. 5 en el quinto pino fig i fam a la quinta forca, a l'altra part de món. 6 hacer el pino fer la figuereta. 7 pino albar (o royo, o silvestre [...]
|
6.
pinariego
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ga adj de (o del, o dels) pi (o pins). Bosque pinariego, bosc de pins. Enfermedades pinariegas, malalties dels pins. [...]
|
7.
destilar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 quím destil·lar. Destilar agua, destil·lar aigua. 2 [segregar] destil·lar. El pino destila resina, el pi destil·la reïna. 3 [filtrar] filtrar. 4 fig destil·lar. Sus palabras destilan odio, les seves paraules destil·len odi. v intr 5 [gotear] destil·lar, degotar, gotejar. [...]
|
8.
real
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [efectivo] real. Un sufrimiento real, un sofriment real. 2 [del rey] reial. El palacio real, el palau reial. La corona real, la corona reial. 3 reial. Águila real, àguila reial. Pino real, pi reial. 4 [camino] ral. 5 fig [regio] reial. 6 fig [hermoso] galà -ana, formós -osa. Una real hembra [...]
|
9.
agarrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, arrelar. El pino piñonero agarra bien en la arena, el pi pinyoner agafa bé en el sauló. 16 amer [ir] enfilar (tr o intr), tirar, agafar tr. Agarra por esta calle, enfila [per] aquest carrer. 17 [girar] trencar, tombar. Después de aquella casa agarra por la derecha, després d'aquella casa trenca a la dreta [...]
v tr 1 agafar, aferrar. Agarrar un cubo por el asa, agafar una galleda per la nansa. 2 [con fuerza] agarrar. 3 fig i fam [obtener] aconseguir, obtenir, pescar, treure. Agarrar un buen puesto de trabajo, aconseguir un bon lloc de treball. 4 [el sueño] agafar. 5 enganxar, pescar. Agarrar un buen marido, pescar un bon marit. 6 guanyar. Agarró unos puntos en la clasificación, guanyà uns quants punts en la classificació. 7 [recibir] arreplegar, endur-se'n. Agarró dos bofetadas, se'n va endur un parell de bufetades. 8 [coger] agafar, pescar. Agarrar un resfriado, pescar un refredat. 9 [tener] tenir. Agarró un buen susto, tingué un bon esglai. 10 [alcanzar] atrapar, arreplegar, agafar. No han podido agarrarme, no han pogut atrapar-me. 11 agarrarla [emborracharse] agafar la (o una) pinya, agafar una mona. 12 agarrar y... [como quien no hace la cosa] i així, com aquell qui res.... Agarró y se bebió la botella entera, i així, com aquell qui res, es va beure tota l'ampolla. 13 agarrar y... [de pronto] i, sense més ni més.... Agarra y le da un tortazo, i, sense més ni més, li venta plantofada. 14 no saber por dónde agarrarlo fig no saber pas per on (o per quin cap) agafar-ho. v intr 15 [arraigar] agafar, arrelar. El pino piñonero agarra bien en la arena, el pi pinyoner agafa bé en el sauló. 16 amer [ir] enfilar (tr o intr), tirar, agafar tr. Agarra por esta calle, enfila [per] aquest carrer. 17 [girar] trencar, tombar. Después de aquella casa agarra por la derecha, després d'aquella casa trenca a la dreta. v pron 18 agafar-se, aferrar-se. Agarrarse a la barandilla para no caerse, agafar-se a la barana per no caure. 19 arrapar-se, enganxar-se. El musgo agarrado a la roca, la molsa arrapada a la roca. 20 fig agafar-se. Se agarra a cualquier excusa para no hacer lo que debe, s'agafa a qualsevol excusa per no fer el que ha de fer. 21 fam [pegarse] abraonar-se, agarbonar-se. 22 agarrarse del brazo anar de bracet. |
10.
coger
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
engañado] deixar-se enredar. 36 no haber (o tener) por donde coger [algo] no haver-hi per on agafar. 37 no haber (o tener) por donde coger [alguien] no haver-hi per on agafar, ésser d'allò que no hi ha. v intr 38 [arraigar] agafar. El pino coge bien en esta tierra, el pi agafa bé en aquesta terra. 39 pop [...]
|