FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels deu manaments que, segons la narració bíblica, Déu donà al poble d'Israel per mitjà de Moisès en el Sinaí. Té un decàleg propi i el segueix al peu de la lletra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada que significa 'deu', utilitzada també en el sistema internacional per a denominar el múltiple d'una unitat equivalent a deu vegades aquesta unitat (símbol, da). Ex.: decasíl·lab, decandre; decàmetre, decagram, decalitre. [...]