Resultats de la cerca frase exacta: 542
|
141.
canceller cancellera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, primer ministre de la corona. A la Corona catalanoaragonesa, oficial reial que dirigia la cort, la cancelleria i el consell del rei, i també podia presidir l'audiència reial. [...]
reialesa
|
|
142.
reialesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, sobirania, de rei o de reina. Conjunt de les famílies reials. Membre de la reialesa. Tota la reialesa europea va assistir a la celebració. [...]
|
|
143.
confessor 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacerdot que administra el sagrament de la penitència. Als peus del confessor. Cridar el confessor. Va anar a trobar el seu confessor. El confessor del rei. [...]
|
|
144.
corralada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret que a Mallorca pagava al corraler l'amo del bestiar agafat fent tala o aperduat, en compensació d'haver-lo guardat dins el corral del rei. [...]
|
|
145.
tetrarca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat grecoromana, governador de la quarta part d'una província o sobirà dependent d'un poder superior i de rang inferior a un rei. [...]
|
|
146.
deposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deposar. La deposició de còdols i sorra. Una deposició o evacuació de ventre. Fer un testimoni la seva deposició. Rebre el jutge la deposició d'un testimoni. Una deposició favorable a l'acusat. La deposició d'un rei, d'un bisbe. La [...]
|
|
147.
reformador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reforma. Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei. [...]
|
|
148.
ensenyorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (algú) senyor o amo d'alguna cosa. El rei l'ensenyorí d'aquelles terres. Adquirir el domini d'alguna cosa. Ell s'ensenyoreix de tot de seguida. [...]
|
|
149.
almoixerif
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial reial d'origen islàmic que tenia el càrrec de cobrar les rendes i els drets del rei. A l'edat mitjana, encarregat de la recaptació de l'almoixerifat. [...]
|
|
150.
catxamona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig. Fer la catxamona. A la primera el rei perdona; a la segona, catxamona. [...]
|
reialesa
1 f. [LC] Dignitat, sobirania, de rei o de reina.
2 f. [LC] Conjunt de les famílies reials. Membre de la reialesa. Tota la reialesa europea va assistir a la celebració.