FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. Sentir un gran plaer. Això em dona un plaer. Un viatge de plaer. Allò que causa aquesta satisfacció. Els plaers del món. No ens negui el plaer de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig de plaer, sobretot de plaer sexual. En la psicoanàlisi, impuls fonamental i força creadora de l'energia vital que brolla de l'instint o principi de vida i origina i dirigeix les manifestacions de l'impuls sexual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera el plaer l'únic o el principal bé de la vida. Actitud vital caracteritzada pel desig d'aconseguir el màxim plaer i benestar possibles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada. Aquell any va fruir de les vacances d'estiu com cap altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer gustar plenament un plaer (a algú). La música ens delecta. És un llibre que instrueix i delecta. Gustar plenament un plaer. Delectar-se en la lectura d'un llibre, en la contemplació d'un paisatge. [...]