81.
senyal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
indicar la seva col·locació a la biblioteca. indicador(m.) rètol ramegall, rama d'arbre que hom fa servir com a senyal. A molts pobles, un ramegall penjat al balcó d'una casa vol dir que allí detallen vi de la collita pròpia. albarà, paper blanc, llis, lligat en un balcó o finestra per a indicar que la [...]
|
82.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (en dimensions o capacitat) immens(->) gegantí. Una onada gegantina. gegantesc gegant. Un arbre gegant. monumental. Una obra monumental. mastodòntic. Un camió mastodòntic. descomunal, extraordinàriament gran. imponent. Hi havia una gernació imponent. [...]
1 (en dimensions o capacitat) immens (→) gegantí. Una onada gegantina. gegantesc gegant. Un arbre gegant. monumental. Una obra monumental. mastodòntic. Un camió mastodòntic. descomunal, extraordinàriament gran. imponent. Hi havia una gernació imponent. imposant. Era d'una estatura imposant. fenomenal. Era una persona d'una memòria fenomenal. piramidal (com les grans piràmides d'Egipte) colossal titànic. Va haver de fer un esforç titànic. formidable, extraordinàriament gran. tremend. Tenia una tremenda responsabilitat. ingent, molt gran (quantitat, nombre, etc.) infinit (hiperb.) fabulós enorme. Tenia una capacitat de treball enorme. ampli. Una àmplia sala. extens. Una extensa cultura. dilatat. Unes possessions dilatades. espaiós. Un pati espaiós. vast. Les seves vastes coneixences. lat, extens, dilatat. desmesurat. Una ambició desmesurada. desorbitat. Un preu desorbitat. extrem. Una misèria cultural extrema. grandiós. Un edifici, un espectacle, grandiós. grandàs o grandolàs, augmentatius de gran, dit d'una persona jove, que ja és massa gran per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne. Alexandre Magne, Alexandre el Gran. La magna obra de la depuració del català. considerable apreciable important. Una contribució important. major. La festa major, la festa gran. El carrer major. El seny major, la campana gran. doble (en certes frases). Una cervesa doble. sobrer, que ultrapassa la mesura normal en grandor. sobirà (menyspreu, follia, plaer, etc.) majúscul (escàndol, ensurt, sorpresa, etc.) intens (fred, odi, joia, etc.) soberg. El gos era alt i soberg. indescriptible imponderable voluminós gros (fig.). Un gros contratemps. Un gros benefici. cras, en la frase una ignorància crassa. supí, íd. Ignorància supina. monstre. Un míting monstre. monstruós. Un crim monstruós. atroç. Un crim atroç. Fig.: Fa un fred atroç. astronòmic (quantitat, nombre) com el puny (sempre hiperb.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós (en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell (íd.). Ha fet un bell xàfec. bo (íd.). Li va donar un bon disgust. galant (íd.). Un galant lladre. Un galant plat de vianda. valent (íd.). És un valent mentider. Va tenir un valent disgust. brau (íd.). És un brau mentider. terrible (hiperb.). Una gana, una son, un cansament, terrible. de mort, s'usa amb mots com espant, ensurt, disgust, etc. granat, dit d'un noi o noia que ja ha fet la creixença. Cp. la frase li van donar un tacó que valia un credo. 2 → il·lustre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
83.
moure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el sentiment d'algú. sorollar. Fer caure la fruita d'un arbre sorollant-lo. contreure(un membre del cos). Contreure les cames. camejar, moure les cames. gambejar, íd. becaro fer becaines, moure el cap en endormiscar-se algú que no està ajagut. capcinejar, moure el cap [...]
|