Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
L'expressió per fer referència al fet de disposar de temps per fer alguna cosa, no estant subjecte a altres ocupacions, és tenir temps (o haver-hi temps), i no donar temps. Així doncs, cal dir:
Crec que tindré temps d'acabar els deures. (i no Crec que em donarà temps d'acabar els deures.)
A [...]
Totes dues formes són possibles. Un dels usos més habituals que té el verb mantenir és el de tenir una entrevista (o converses o reunions) amb algú per tractar alguna cosa. Aquest ús és normatiu, tot i que cal no abusar-ne. Així doncs, es pot dir:
Els dos dirigents han mantingut una entrevista de [...]
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en re [...]
El verb tenir, en sentit general, té diversos significats, un dels quals és, entre altres, el sentit de 'posseir o tenir sota control una cosa o bé una qualitat'. Per exemple:
El seu pare té molts diners.Té la pell molt fina.
Ara bé, la forma tenir-se-les significa 'barallar-se' i duu sempre els [...]
El verb tenir presenta les formes següents en la segona persona del singular de l'imperatiu: té, tingues i ten (o tin en parlars valencians i nord-occidentals).
Pel que fa a la segona persona del plural, presenta les formes teniu
i tingueu.
Cal tenir en compte que aquestes formes no són [...]
presenta la forma acabada en -tín: contín, entretín, mantín, etc. I en baleàric, la forma acabada en -té: conté, entreté, manté, etc. Ara bé, cal tenir en compte que les variants en -té no es fan servir quan van seguides de pronom feble.
Pel que fa a la segona persona del plural d'imperatiu, els verbs [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
L'expressió donar cabuda designa l'acció d'incloure alguna cosa en un conjunt, en un lloc. Per exemple:
L'espectacle va donar cabuda a les aspiracions dels artistes novells.
La cultura no és un luxe, hauria de donar cabuda a tothom.
Ara bé, si el que es vol dir és tenir lloc, cabre-hi, la forma [...]
