El verb tenir presenta les formes següents en la segona persona del singular de l'imperatiu: té, tingues i ten (o tin en parlars valencians i nord-occidentals).
Pel que fa a la segona persona del plural, presenta les formes teniu
i tingueu.
Cal tenir en compte que aquestes formes no són [...]
Mantenir, una serra o un xerrac, les dents entrescades de tal manera que, en serrar, el camí que fa sigui prou ample perquè la fulla no fregui amb la fusta. [...]
presenta la forma acabada en -tín: contín, entretín, mantín, etc. I en baleàric, la forma acabada en -té: conté, entreté, manté, etc. Ara bé, cal tenir en compte que les variants en -té no es fan servir quan van seguides de pronom feble.
Pel que fa a la segona persona del plural d'imperatiu, els verbs [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
