Els colors dels llums del semàfor són verd, groc i vermell.
Pel que fa al color groc, s'hi pot fer referència amb altres denominacions, com ara taronja, ataronjat, carbassa (o carabassa) o ambre, malgrat que aquesta darrera no és tan habitual. Quant al vermell, en alguns parlars és habitual la [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
línia permanent
El manlleu hot line s'utilitza en l'àmbit de la comunicació empresarial per referir-se a una línia telefònica oberta les 24 hores del dia, o durant un horari ampli, amb què una empresa presta servei d'assessorament, de consulta o bé d'assistència tècnica als seus clients.
A fi d [...]
La paraula jefe és un castellanisme que alguns parlants han adaptat tot pronunciant quefe.
En català disposem de la forma cap, que fa referència precisament a la persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix altres persones o que té la responsabilitat de la feina que fan. Per tant [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
En l'àmbit mèdic, el terme consentiment informat fa referència a l'assentiment que dona una persona a una intervenció terapèutica o exploratòria o bé a la participació en un estudi un cop ha estat informada de les característiques que té i de les conseqüències previsibles que se'n poden derivar [...]
En català, la locució que es fa servir per indicar que s'activa el mecanisme que fa venir l'ascensor és cridar l'ascensor. Per exemple:
He cridat l'ascensor, però triga molt, potser s'ha espatllat.
[...]
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot [...]
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant un adjectiu. Per exemple: Farem tot lo [...]
Fitxa
7602/1Darrera versió: 10.02.2016
Títol
'Tuixén' o 'Tuixent'?
Resposta
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Urgell és Josa i Tuixén, mentre que la denominació oficial del cap del municipi és Josa i Tuixent.
La forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Tuixén, ja que en la documentació antiga Tuxen no presenta -t final, que no és, per tant, etimològica i que no es pronuncia.
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Urgell és Josa i Tuixén, mentre que la denominació oficial del cap del municipi és Josa i Tuixent.
La forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Tuixén, ja que en la documentació antiga Tuxen no presenta -t final, que no és, per tant, etimològica i que no es pronuncia.