Àrea temàtica
Aproximacions teòriques i doctrines

ca - realisme n m
es - realismo
fr - réalisme
it - realismo
en - realism
ar - واقعية

Definició
Paradigma de les relacions internacionals que concep els estats com la unitat d'anàlisi principal, els quals actuen sempre amb l'objectiu de protegir els seus interessos i garantir la seva supervivència i prioritzen, en conseqüència, la seguretat nacional i la recerca de la supremacia.

Nota
1. La versió clàssica del realisme va ser formulada després de la Segona Guerra Mundial. El realisme clàssic té una concepció pessimista de la naturalesa humana, i entén el conflicte com un fet inevitable en la lluita pel poder.

Nota
2. Del realisme clàssic n'han derivat diverses teories i enfocaments. El realisme neoclàssic, per exemple, defuig l'enfocament estructural propi del realisme i les explicacions basades en pautes de conducta internacionals generals o explicacions sistèmiques genèriques i se centra en estudis de cas específics. Pel neorealisme, el poder és el factor més important de les relacions internacionals i concep l'estructura del sistema internacional com a factor que explica el canvi i la continuïtat del sistema. El realisme defensiu es basa principalment en les teories del dilema de seguretat i l'equilibri del poder, i defensa que l'anarquia fonamenta el comportament moderat dels estats. El realisme ofensiu, o realisme agressiu, en canvi, considera que l'anarquia fonamenta el comportament agressiu dels estats.

Nota
3. Els principals autors del realisme són Hans Morgenthau i Kenneth Waltz.

Nota
4. Els paradigmes principals de les relacions internacionals són el constructivisme, l'estructuralisme, el liberalisme i el realisme.