41.
des
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. de part de. De part de darrere, des de darrere. a comptar de. A comptar de dilluns. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
42.
tornar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 regresar, volver, retornar, tornar p fr. Se'n van dilluns i tornen dissabte, se van el lunes y regresan el sábado. Tornar de viatge, de la guerra, volver de viaje, de la guerra. 2 [fer de nou] volver. Ja torna a ploure, ya vuelve a llover. 3 [en un discurs, un parlament] volver. Tornant [...]
|
43.
durar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perdurar, durar llarg temps, continuar durant. persistir(costum, temps [bo o dolent], dificultat, etc.) continuar(v. intr.) allargar(intr.). El pa i el vi, no sé si allargaran fins dilluns. perpetuar-se eternitzar-se(hiperb.) prolongar-se inveterar-se(mal, malaltia) tirar, durar, una cosa [...]
|
44.
escaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Esdevenir-se, una cosa, en tal o tal ocasió, data, etc. ensopegar-se. Aquest any Nadal s'ensopega en dilluns. caure. Enguany Ninou cau en diumenge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. intr. Anar bé allò que hom fa amb la seva manera d'ésser. convenir (→) anar. No et va, fer aquests posats. 2 Caure bé un vestit, un adorn, etc. anar o anar bé. Aquest vestit no li va (no li va bé). Ant. Anar malament. caure. Aquest abric et cau molt bé. anar pintat anar que ni pintat anar al pèl (fig. fam.). Noi, aquest barret et va al pèl. anar al punt. El vestit et va al punt: no és ni massa gran ni massa petit. 3 (escaure's pron.). Trobar-se algú eventualment en un indret. → trobar-se. 4 Esdevenir-se, una cosa, en tal o tal ocasió, data, etc. ensopegar-se. Aquest any Nadal s'ensopega en dilluns. caure. Enguany Ninou cau en diumenge. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
45.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de [...]
|
46.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, vindré a casa teva després de sopar. Algún día iré a verte, algun dia vindré a veure't. 3 [sin indicar el término] anar-hi. Iremos en coche, hi anirem amb cotxe. 4 [asistir] anar. No va nunca al colegio, no va mai a col·legi. 5 [acción habitual] anar. Los lunes va a jugar al ajedrez, els dilluns va a [...]
|
47.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Fets i períodes temporals
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Divisions temporals S'escriuen amb minúscula inicial. Exemples: cretaci neolític edat mitjana gener, febrer, març... dilluns, dimarts, dimecres... primavera, estiu? Si una denominació pot designar tant una festa com un període temporal, preval el matís de festa i, per tant, s'escriu amb majúscula. Exemples [...]
|