1.
desacoblar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (allò que està acoblat). El llaurador desacoblava els bous de l'arada. Els neutrins es desacoblen a una temperatura determinada. [...]
desacoblar
|
2.
desacoblar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Desconnectar un ordinador portàtil d'una estació d'acoblament. [...]
|
3.
desacoblar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
4.
desacoblar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Desconnectar un ordinador portàtil d'una estació d'acoblament. [...]
|
5.
desacoblar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Separar dues composicions o un vehicle d'una composició. [...]
|
6.
desacoblar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [animals, coses] desaparear, desparejar. 2 mec desacoplar. v pron 3 separarse, desparejarse. [...]
|
7.
desacoblar [o desencoblar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
separar. desparellar(≠ desaparellar) desparionar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
desacoblament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desacoblar o de desacoblar-se; l'efecte. En electròn., mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d'un amplificador. [...]
|
9.
desemparejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr desacoblar, desapariar. [...]
|
10.
desencoblar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [desacoblar] desacoplar. [...]
|