FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té vuitanta-nou davant seu, el que fa noranta. Que és una de les noranta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un norantè, 1/90. Els ordinals i els fraccionaris compresos entre norantè i centè són: noranta-unè, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
participació en un sorteig de la loteria. Vendre loteria, comprar loteria. Ja has pagat la loteria? Joc públic en què es treien a la sort cinc números de noranta i es premiava diversament les persones que havien endevinat amb els seus bitllets algun d'aquells cinc números o alguna de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De molta edat. El seu pare ja és molt vell: passa dels noranta. Tornar-se vell. Fer-se vell. És més vell que Matusalem. És més vell que Adam. Només té setanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell. Que sembla un vell per l'aspecte, el seny, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vuitanta a noranta persones. Anar d'una cosa a l'altra. Introduint un complement de temps, expressa relacions que denoten: El temps en què és o s'esdevé alguna cosa. Dinar a les dues. Ja som a la nit. A l'edat de trenta anys. El terme d'un període de temps. L'autobús circula del [...]
Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple:
En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos.
No ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.
Això no obstant, en alguns casos [...]
