FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de caràcters visibles que un organisme presenta com a resultat de la interacció entre el seu genotip i l'ambient. Element lingüístic patent o marcat formalment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No adaptat al lloc, a la situació o a l'ambient en què es troba. En aquella festa, s'hi trobava desplaçat. Són gent desplaçada, que no encaixa enlloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als periòdics, als periodistes. Conjunt dels gèneres periodístics. Conjunt de textos o treballs periodístics que presenten característiques comunes, referides a una època, a un ambient, a una modalitat, etc. La periodística antiga. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent ideològic que vol assolir un ordre social basat en l'ecologia. Moviment sociopolític que defensa la necessitat de respectar i protegir el medi ambient i de limitar l'explotació dels recursos naturals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la geobotànica. Part de la botànica que estudia els vegetals en relació amb l'espai geogràfic on es fan i amb l'ambient que els envolta. Especialista en geobotànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constituent microscòpic de l'acer i del ferro colat, format per una solució sòlida de carboni en ferro gamma i estable a alta temperatura i, fins i tot, a temperatura ambient en alguns aliatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu auxiliar del carburador dels motors d'explosió, que forneix una mescla més rica que la normal de carburació i assegura així una engegada ràpida del motor en fred independentment de la temperatura ambient. [...]