91.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cantidad] nombre. Un número inesperado de espectadores, un nombre inesperat d'espectadors. 2 [cifra] xifra f, nombre. Número romano, xifra romana. 3 [en una serie] número. Sacar un buen número, treure un bon número. Un número de una revista, un número d'una revista. 4 [de zapatos] número [...]
|
92.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat [...]
|
93.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pie [una dificultad] restar en peu. 87 saber de qué pie cojea uno fig conèixer la flaca d'algú, saber de quin peu es dol (o coixeja). 88 sacar los pies del plato (o de las alforjas) fig [una persona] plantar cara, alçar la cresta. 89 salir (o sacar) con los pies por delante fig i fam [muerto] sortir [...]
|
94.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [...]
f 1 cara. 2 [semblante] cara, semblant m. 3 [aspecto] cara. Tener mala cara, fer mala cara. 4 [cariz] caire m. No me gusta la cara que presenta el negocio, no m'agrada el caire que presenta el negoci. 5 [de un papel, un disco, etc] cara. 6 geom cara. 7 [fachada] façana, cara. 8 fam [cara dura] barra, penques pl. 9 a cara descubierta fig i fam [públicamente] a la faç del món, a la vista de tothom. 10 a cara o (o y) cruz [una moneda] a cara o creu. 11 a cara o (o y) cruz fig [arriesgadamente] a cara o creu. 12 andar a cara descubierta fig i fam obrar sense dissimulació, no amagar res. 13 buena cara [salud] bona cara. 14 caérsele a alguien la cara de vergüenza fig i fam caure la cara de vergonya a algú. 15 cara a de cara a. Cara a la pared, de cara a la paret. 16 cara a fig de cara a, amb vista a. Cara al futuro, de cara al futur. 17 cara abajo p fr [boca abajo] de bocaterrosa, de boca a terra, boca per avall. 18 cara a cara fig [abiertamente] cara a (o per) cara. 19 cara a cara fig [frente a frente] cara a (o per) cara. 20 cara arriba p fr [boca arriba] boca per amunt, de cara amunt. 21 cara de ángel fig i fam [bueno] cara de bon noi (o d'innocent). 22 cara de anverso [curtidos] costat flor. 23 cara de asco fig i fam cara de pomes agres. 24 cara de botijo cara de pa de ral, caraplè, galtaplè. 25 cara de circunstancias fig i fam cara de circumstància. 26 cara de juez (o de justo juez) fig i fam cara de jutge. 27 cara de pascua fig i fam [alegre] cara de pasqües. 28 cara de perro fig i fam [enfadado] cara de pomes agres. 29 cara de pocos amigos (o de vinagre) fig i fam cara de pocs amics (o de jutge, o de tres déus). 30 cara dura fig i fam [frescura] barra, penques. 31 conocérsele a alguien una cosa en la cara fig i fam portar una cosa escrita a la cara. 32 cruzar la cara a alguien fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [por delante] de cara. 37 de cara a [cara a] de cara a, amb vista a. 38 decirle a alguien una cosa en la (o su) cara fig i fam dir una cosa a la cara d'algú. 39 echar en cara fig i fam [reprochar] clavar (o tirar) per la cara (o pels bigotis), retreure. 40 en la cara de alguien fig i fam [en su presencia] a la cara d'algú. 41 escupir a la cara a alguien fig i fam [despreciar] escopir a la cara a algú. 42 estar siempre mirando a la cara a alguien fig i fam [contemplarle] desfer-se per algú. 43 guardar la cara fig i fam [disimular] fer el dissimulat, fer l'orni. 44 hacer a dos caras fig i fam fer dues cares. 45 hacer cara a algo fig i fam [afrontarlo] fer (o plantar) cara. 46 hacer cara a alguien fig i fam [desafiarle] fer (o plantar) cara a algú. 47 hacer cara a alguien fig i fam [hacerle caso] fer cas a algú. 48 lavar la cara a una cosa fig i fam [lavar superficialmente] fer la cara. 49 no mirar a una persona a la cara fig i fam no mirar la cara a algú. 50 no saber uno dónde tiene la cara fig i fam no saber algú on té la cara. 51 notarse en la cara fig i fam [conocerse en la cara] portar-ho escrit a la cara. 52 no tener a quien volver la cara fig i fam no tenir a qui acudir (o recórrer). 53 no tener cara para hacer cierta cosa fig i fam no tenir prou barra (o penques, o pebrots) de fer certa cosa. 54 no volver la cara atrás fig i fam [seguir adelante] no fer-se (o mirar) enrere. 55 plantar cara a alguien fig i fam [desafiarle] fer (o plantar) cara a algú. 56 poner buena (o mala) cara fer bona (o mala) cara. 57 poner cara de... fig i fam fer cara de.... 58 por tu (o su, etc) cara bonita (o linda cara) per la teva (o seva, etc) bona cara. 59 quitar la cara a alguien fig i fam fer la cara nova a algú. 60 romper la cara a alguien fig i fam fer la cara nova a algú, inflar-li els morros. 61 salirle a alguien una cosa a la cara fig i fam portar algú una cosa escrita a la cara. 62 saltar una cosa a la cara fig i fam [ser evidente] saltar una cosa als ulls. 63 tener buena (o mala) cara [salud] fer bona (o mala) cara. 64 tener cara para fig i fam [tener atrevimiento] tenir barra (o penques, o pebrots) per a. 65 tener una cara de cemento armado fig i fam tenir barra (o penques, o pebrots), tenir la cara gruixuda. 66 terciar la cara fig, fam i p fr [a alguien] marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova. 67 verse las caras fig i fam veure's les cares. 68 volver la cara a alguien fig i fam negar la cara a algú. |
95.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del [...]
|
96.
cuerpo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer de (o del) cuerpo pop fer (o anar) de cos. 46 no quedarse con nada en el cuerpo fam buidar el pap (o el sac). 47 no tener nada en el cuerpo anar prim de ventre, tenir la panxa buida. 48 pedirle una cosa el cuerpo fam venir de gust (o de grat), tenir ganes de, tenir en cor de. 49 sacar del cuerpo [...]
|
97.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
suspensivos gram punts suspensius. 72 sacar de puntos [una escultura] treure de punts. 73 ser un punto filipino fig ésser un bon punt. 74 subir de punto una cosa augmentar, créixer. Mi indignación subió de punto al ver..., la meva indignació va augmentar en veure... [...]
|
98.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar [...]
|
99.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ull. Tener ante los ojos, tenir davant dels ulls. Sacar un ojo, treure un ull. 2 [en el caldo] lluna f. 3 [del pan, queso] ull. 4 [de aguja] ull, forat. 5 [de llave] ull. 6 [de cerradura] ull, forat. 7 [de puente] ulleral, ull. 8 [manantial] ull, ullal. 9 [de la cola del pavo] ull. 10 [...]
|
100.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cap. 113 romperle a alguien la cabeza fam trencar el cap a algú. 114 romperse (o quebrarse) la cabeza fam [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se. 115 romperse la cabeza con algo fig escalfar-se el cap amb alguna cosa. 116 sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap. 117 [...]
|