1 v. tr. balançar. 2 v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre. bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot. sondrollar. El bressol sondrollava dolçament. trontollar brandar. El vaixell branda. bascular gronxar-se balandrejar o balandrejar-se recalcar, fer una balançad [...]

Fer balancejar algú o alguna cosa. bressolar bressar brandar, brandir o brandejar gronxar sondrollar balancejar fer fer un vaivé Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

gronxejar agrunsar engronsar bressaro bressolar brandar vogar. Vogar el bressol. gronxolar-se(només en la forma pron.), gronxar-se. balancejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

balanç, moviment d'oscil·lació. balanceig, acció de balancejar. vaivé zumzadaCp. zumzeig brandada bransoleig trontoll capcineig vibració vacil·lació zim-zam, mot amb què hom expressa un moviment de vaivé. Cp. nutació: lleugera oscil·lació periòdica de l'eix de la terra. Manuel Franquesa i [...]