Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, amb el cap allargat i pla, la cua llarga i fina de la punta, i el dors de color gris, marró clar, verd viu o verd oliva, amb taques clares i fosques, sovint amb un [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, que pot fer fins a 90 cm de llarg, amb la closca en forma de cor amb el contorn serrat, de color marró, verdós, negre o grogós, les plaques imbricades i dues escates frontals, que viu a les mars de les zones tropicals i intertropicals [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, amb una closca bombada que pot fer fins a 20 cm de llarg, amb l'espatllera de color groc o oliva, amb taques negres disposades irregulament sobre les plaques, amb una placa supracaudal dividida en dues plaques diferents corbades en [...]
longitud del cos, una banda vertebral de color bru o gris fosc, una línia vertebral clara al ventre, dues línies dorsolaterals clares i els flancs verdosos. [...]
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 40 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat i de color marró o rosat, amb els ulls al costat dret, amb les aletes dorsal i anal fosques i orlades de blanc i amb un centenar d'escates a la línia lateral, amb la [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 150 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat, petit i amb taques grogues, els ulls grossos i amb una petita cresta supraocular, la cua llarga, les escates dorsals llises, i el dors negre o [...]
color daurat o groguenc, amb una vintena de fileres d'escates dorsals, la coloració del fons variable i el dors amb una franja amb ziga-zaga de color bru fosc. [...]