FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recobrir amb llard (una vianda). Quan hàgiu enllardat el pollastre, fiqueu-lo al forn. Entatxonar llenques de cansalada (dins la carn que s'ha de rostir), amb l'agulla d'enllardar. Embrutar amb llard o qualsevol altra substància greixosa. Enllardar-se les mans. No posis un quadre a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que cap o que es pot rostir d'un cop en unes graelles. Menja composta de diverses menes de carn o de peix, rostides a la graella. Van menjar una graellada de peix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les espatlles Fugir 1. posar l'espatlla en alguna cosa Prestar esforç, ajut. Quarter davanter del bestiar boví, oví, cabrum i porcí. Van rostir les dues espatlles del cabrit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Làmina d'acer dolç recoberta d'una capa d'estany. Estri de cuina, de llauna, de forma ovalada o rectangular, que serveix per a rostir certes viandes. Bacallà a la llauna. Recipient de llauna que es tanca hermèticament per a la conservació del seu contingut. Una llauna [...]
cantonada de casa, hi han posat una rostisseria que sembla molt selecta.
La forma rostidoria és una paraula derivada de rostidor, que prové del mot rostir. Cal tenir en compte que la tercera síl·laba, és a dir, do, s'escriu amb una o. En canvi, el terme rostisseria és una adaptació del terme francès [...]
v tr 1 rostir. 2 fig fer molta calor. Este abrigo me asa, aquest abric em fa molta calor. 3 fig [el sol] rostir, torrar, cremar. 4 fig [importunar] assetjar. Me asaron a preguntas, em van assetjar amb preguntes. 5 asar a [sistema] rostir a. Asar a la brasa, rostir a la brasa. 6 asar en [...]