FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el calçat (a algú). Si no vols que es mullin les sabates, descalça'ls. Descalça't i fica't de peus a l'aigua. Llevar (el calçat) a algú. Descalçar als nens les sabates. Descalça't les sabates. Posar al descobert la base (d'una cosa). Descalçar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de forces de la marina d'un estat. Antigament, conjunt de forces navals amb una mateixa finalitat operativa. Ramat, especialment d'animals joves que el pagès compra per engreixar-los i vendre'ls un cop criats. fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un cop [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor, afecte, recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit. Té gelosia del seu germà petit. Enveja que ens causa qui gaudeix d'alguna cosa que voldríem per a nosaltres. La gelosia del seu entorn la fa viure anguniosa. Li fa gelosia de veure'ls tan ben avinguts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament tan afectuós. S'ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà. No és gens eixerit. Si fos gens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditat per l'administració de correus, mitjançant un resguard que lliura al remitent i la signatura del destinatari. Són uns documents molt importants, envia'ls per correu certificat. Una carta certificada. Document expedit per un funcionari públic competent o per una persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l'esquena). Em vaig endossar la capa. Desempallegar-se (de quelcom enutjós) encarregant-ne l'execució, la cura, etc., a un altre. Endossar la feina als altres. Com que no tenia diners per a mantenir-los, me'ls va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menys 1 1. —No ho entenc. —Manco ho entenc jo! El pixacà pot provocar vòmits més o manco forts, depenent de la quantitat ingerida. manco de Menys de. En manco d'un mes. Me'ls ha venut a manco de dos euros el quilo. més o manco Més o menys. Ens ho ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'exercici i no s'incorpora a l'estoc de capital. Antic impost municipal sobre certs comestibles i altres gèneres que s'introduïen en una població per vendre'ls. Aquest vi, pagats els consums, resulta car. [...]