Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.

Diftongs decreixents

En els diftongs decreixents la segona vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semivocals. Els diftongs decreixents són:

ai: ai-re, mai 
ei: rei-na, re-mei
ii: mus-tii, no-vii
oi: boi-na, noi
ui: a-vui, cui-na

au: blau, cau-re
eu: creu-re, peu
iu: ca-ga-niu, ciu-tat
ou: cou-re, pou
uu: duus, lluu

Diftongs creixents

En els diftongs creixents la primera vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semiconsonants. Apareixen en els tres casos següents:

• Quan la u va precedida de g o q:

gua: gua-nyar, llen-gua
güe: bi-lin-güe, se-güent
güi: am-bi-güi-tat, pin-güí
guo: ai-guós, pa-rai-guot

qua: pas-qua, qua-tre
qüe: e-qües-tre, qües-ti-ó
qüi: a-de-qüi, a-qüi-cul-tor
quo: a-quós, quo-ta

• Quan la i precedeix una vocal a inici de paraula: ia-ia, ian-qui, io-de, io-gurt, iu-gos-lau (excepte ió i derivats: i-ó, i-ò-nic, i-o-nit-zar, i-o-nos-fe-ra...); hiat, hie-na.

• Quan la i o la u es troben entre dues vocals i formen síl·laba amb la vocal següent: ba-ie-ta, ca-ient, cre-uen, de-ia, no-ia, pe-uet.