1 conquistar. 2 agradar. 3 (enamorar-sepron.) enamoriscar-se(superficialment) encapritxar-se encaterinar-se Cp. antullar-se, enfigar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 conquerir. 2 Fig. Conquistar la voluntat d'altri. guanyar-se el cor(d'algú) enamorar. Va enamorar una pubilla del poble i s'hi va casar. enganxar(fig.), comprometre algú amb habilitat, enginy, etc., a fer alguna cosa. Ell no tenia pas intenció de prometre's tan aviat, però l'han sabut [...]

1 empresonar, esclavitzar. 2 Fig. seduir fadar enamorar. És un noi que enamora. ullprendre enartar al·lucinar embadalir hipnotitzar(fig.) magnetitzar(fig.) encisar(->) robar el cor fetillar fascinar gojar embruixar embabaiar corferir corprendre atreure [...]

1 fadador enartador embruixador encisadoro enciser enamorador galà garrit fer enamorar les pedres(hiperb.) ésser (una cosa) el cel(d'algú). Aquella dona era el seu cel. Cp. bell, agradable 2 Ésser encantador (dit d'una persona): galanejar(v. intr.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer una impressió grata, satisfer el gust. plaure(≠ complaure, v. tr.) delectar abellir, venir de grat. No li abellirà res del que poden oferir-li. venir de grat entusiasmar encisar(->) encantar(->) delectar enamorar. És una noia que enamora. Fa un temps que enamora. enartar [...]