Resultats de la cerca frase exacta: 10
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
pallissa 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Lloc on hom guarda la palla. paller pallera herbera, lloc on hom guarda l'herba seca per als animals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
pallissa 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Sèrie de cops donats a algú. palissa pegada tonyina allisada estomaco estomacada estovada atupada tacó batussao batussó batuda llenyada jaco juli esbatussada, pallissa que es donen dos que es barallen a cops. ablanida panadera fart (o gipó) de llenya fart de garrotades mà de cops tanda de cops [...]
|
|
3.
estomacada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pallissa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
allisada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 reny. 2 pallissa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
batussa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 baralla. 2 pallissa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
tacó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tip(m.). 2 pallissa. 3 taló. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
tonyina
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 moixama, tonyina assecada a l'aire, com l'estocafix. sorra, costat del ventre de la tonyina; és la part més estimada. 2 Fig. pallissa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
batuda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pallissa. 2 Operació de batre els cereals. erada 3 debatuda. Una debatuda d'ous. 4 ràtzia. Fer una ràtzia, la policia, fer una batuda en un lloc determinat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
mal 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. La lepra del vici. hidra 7 Fer mal (tr.) danyar. Fer mal (intr.): Dolorejar. Tinc la cama que em doloreja.Coure(fam.). Li han donat una pallissa que encara li cou. Fer-se mal: Prendre mal. Accidentar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
conseqüència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 resultato resulta. De resultes de, a conseqüència de. Encara va coix de resultes d'aquella pallissa que li van donar. ef ecte. Aquest mareig és efecte d'haver begut massa. seqüela, conseqüència, allò que se segueix d'alguna cosa. deixat, conseqüència persistent d'una causa que ja ha cessat [...]
1 resultat o resulta. De resultes de, a conseqüència de. Encara va coix de resultes d'aquella pallissa que li van donar. ef ecte. Aquest mareig és efecte d'haver begut massa. seqüela, conseqüència, allò que se segueix d'alguna cosa. deixat, conseqüència persistent d'una causa que ja ha cessat. Aquesta ressaca és el deixat del temporal d'ahir. derivació ròssec, allò que s'esdevé com a conseqüència forçada d'una cosa. El ròssec d'una malaltia. contracop, en la frase de contracop, com a conseqüència. 2 En dialèctica, proposició que es dedueix lògicament d'un principi posat. corol·lari consectari conclusió (lògica) 3 A conseqüència de: Com a efecte de. Per causa de. Per acció de. De resultes de. En virtut de. Com a producte de. 4 En conseqüència: Consegüentment (≠ conseqüentment). Per consegüent. Per tant. Per tal causa. 5 Tenir conseqüències: Repercutir. Transcendir. Deixar cua. Portar cua. 6 Sofrir les conseqüències: Pagar la festa. Pagar els plats trencats, sofrir les conseqüències sense tenir-ne la culpa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 resultat o resulta. De resultes de, a conseqüència de. Encara va coix de resultes d'aquella pallissa que li van donar.
ef ecte. Aquest mareig és efecte d'haver begut massa.
seqüela, conseqüència, allò que se segueix d'alguna cosa.
deixat, conseqüència persistent d'una causa que ja ha cessat. Aquesta ressaca és el deixat del temporal d'ahir.
derivació
ròssec, allò que s'esdevé com a conseqüència forçada d'una cosa. El ròssec d'una malaltia.
contracop, en la frase de contracop, com a conseqüència.
2 En dialèctica, proposició que es dedueix lògicament d'un principi posat.
corol·lari
consectari
conclusió (lògica)
3 A conseqüència de: Com a efecte de. Per causa de. Per acció de. De resultes de. En virtut de. Com a producte de.
4 En conseqüència: Consegüentment (≠ conseqüentment). Per consegüent. Per tant. Per tal causa.
5 Tenir conseqüències: Repercutir. Transcendir. Deixar cua. Portar cua.
6 Sofrir les conseqüències: Pagar la festa. Pagar els plats trencats, sofrir les conseqüències sense tenir-ne la culpa.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana