FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que mena bestiar a pasturar, especialment bestiar de llana. Un pastor d'ovelles, de cabres. pastor d'ànimes Sacerdot, especialment el bisbe, el papa. Ministre del culte protestant. pastor alemany Gos d'una raça d'origen germànic, de formes esveltes, robust i àgil, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els ramats, pasturar pels rostolls al mes d'agost. La calor de l'estiu, marcir (els conreus). Els camps, el bestiar o les persones, perdre la ufana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte entre un ramader i un propietari de pasturatge pel qual aquest cedeix al primer el dret de pasturar el bestiar dins la seva terra durant el termini estipulat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada. Clapa d'herba que el bestiar deixa sense pasturar. fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d'anar. [...]