Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

or

1 1 m. [LC] [ML] [QU] Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius (símbol, Au; nombre atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d'or. Una barra, un full, un fil, d'or. Or natiu, or verge. Or apurat, or de copel·la. Or batut. Or en barres, en fulls. Or mat. Or de llei, or baix. Ésser ros com un fil d'or.
1 2 m. [LC] per ext. L'or dels seus cabells.
1 3 [LC] no és or tot el que lluu No cal fiar-se de les aparences.
1 4 [NU] or de València Roal.
2 1 m. [LC] Objectes d'or. Anava cosit d'or. Tot era or i pedreries.
2 2 m. [LC] Monedes d'or. Pagar en or.
3 1 m. [LC] Riquesa. No ho faria per tot l'or del món.
3 2 [LC] fer-se d'or Fer-se molt ric.
4 [LC] d'or loc. adj. a) Daurat2 2. Edat d'or. Segle d'or.
4 [LC] d'or loc. adj. b) Molt valuós. Ocasió d'or. Té unes mans d'or per a cosir i brodar. Aquesta és una regla d'or de la nostra disciplina.
5 m. [IMI] [QU] or musiu Sulfur d'estany, pólvores cristal·lines escamoses de color d'or.
6 m. [GLM] [QU] or negre Petroli.
7 m. [HIG] [LC] En heràld., metall daurat o groc.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions