1.
alemany
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
teutó tudesc(Alc.) Cp. germànic Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
rubèola
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rosa rosèola xarampió alemany Cp. xarampió Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
germànic [o germà]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
teutònic. Llengües teutòniques. alemany. Noció molt més restreta que la de germànic. Entre ambdues hi ha més o menys la mateixa relació que entre llatí i català. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
bancarrota
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fallida. Fer fallida. Estar en fallida. Declarar-se en fallida. abatiment, bancarrota fraudulenta. aixec, acció de fer bancarrota ocultant o alienant els seus béns per no pagar els creditors. concurs de creditors, declaració legal de bancarrota. crac (de l'alemany Krach). Llavors del crac del [...]
|
5.
estudiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aprendre. El meu fill aprèn l'alemany. investigar instruir-se sobre(una cosa) fer els (seus) estudis(en un establiment, en una ciutat) seguir uns estudis (o una carrera) considerar. Primer de tot, heu de considerar bé tots els detalls. fer recerques sobre(una cosa) especular, fer estudis [...]
|
6.
riquesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de vent, riqueses quimèriques. Els francesos diuen un château en Espagne. Cp. l'alemany Luftschloss (castell d'aire). 2 (Dit d'una cosa rica) ricor. Mira quina ricor de vestits! sumptuositat luxe Ant. Pobresa. Misèria. Fretura [...]
|
7.
sobirà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
i emperador d'Alemanya. gran duc(com a Luxemburg) monarca, pròp. el qui governa tot sol, dit esp. dels reis. potentat, príncep sobirà. autòcrata(títol del tsar de Rússia), sobirà absolut. cèsar, emperador. (Cp. l'alemany kàiser). dèspota, originàriament, monarca absolut. dinasta, a la [...]
|
8.
difícil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. problemàtic conflictiu tenir un geni (o caràcter) endimoniat dur, difícil d'impressionar, d'influir. llepafils(->) 2 (Parlant de coses a fer) delicat. Una operació molt delicada. revés, difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. L'alemany és una llengua molt revessa. Aquesta fusta és molt [...]
|
9.
aspecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'usa generalment en sentit de mal aspecte. fatxa. Aquell té fatxa d'alemany. patxoca, bon aspecte que fa una persona. cop d'ull. L'espectacle oferia un cop d'ull corprenedor. cara. Fer cara de, tenir l'aspecte de. Cp. les frases cara de bon any (d'aspecte sa), cara de [...]
|
10.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejaro parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafaro aixafar(Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar(Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |